Anem a fer... torró

Ai amics, ve Nadal i si hi ha alguna cosa que no pot faltar a nostra taula és el torró. Els que som alicantins tenim molt bon paladar per aquest producte, ja que a la nostra província es troba la capital torronera mundial : Xixona.

Però que millor que fer una miqueta de torró a casa? mmmm com eixe no hi han.

Voleu vore com es fa? Endavant.

L'altre dia anàrem el meu amic Rafel i jo a la meua horta a fer un poquet de torró per  a casa. Mireu quines vistes cara la serra de Bèrnia que teniem.

 El primer que necessitem per a fer la feina és la màquina de fer torró. I això que és? Doncs és la màquina que antigament s'emprava per fer l'embutit.

 

  És de ferro i pesa un afronte. Ací la veieu desmontada.Consta d'un cos amb quatre potes per subjectar-la, un forat superior per l'alimentació i un frontal, per on es col.loca el cargol que s'enganxarà per darrere a la manovella. Per davant, al cargol li enganxem una fulla en forma de creu, un disc amb forats o filtre (veieu que hi han dos, amb els forats de diferent tamany) i s'apreta tot amb una arandela.

Alguns de vosaltres direu: "jo en tinc una". Altres, potser la majoria, direu: "jo en tenia una, si ho haguera sabut... "

Per no fer malbé la taula, el que fem es fixar-la amb claus a un troç de fusta que fa de base, i aquesta fusta es coloca amb gats de fuster a sobre de la taula, ben fort per a que no es moga.

Els ingredients per al torró són: ametles torrades, sucre glassé, llima  (ralladura de la pell) i canella.

Si teniu ametles, de categoria, si no podeu anar a comprar-les, com fèrem nosaltres. Si les agafeu trencades (els gallons estan partits per la meitat) vos eixiran més barates. Com de totes formes a nem a moldre-les tenim igual. Després s'han de torrar al forn. Aquest procés és decisiu per que el producte final ixca bo o no. Han d'estar al punt: si es queden crues el torró ixirà blanquinós, no estarà suau i no traurà el oli que li correspon. Si estàn massa fetes mal també, es quedarà pastós de tant d'oli que eixirà. La nostra amiga Chus les va deixar al pelo.

El sucre glassé no és més que sucre en pols. El podeu comprar al forn on dugueu les ametles -és el més recomanable-, o fer-lo a casa amb un molinet, thermomix o similar.

Les proporcions són: per cada kilo de ametla (crua), de 500 a 700g de sucre . En aquest viatge posarem dos kilos de metla i un de sucre.

Comencem a fer la primera passada. Anem molent la ametla, tirant-la poc a poc i menant a ritme constant. Com veieu, per començar es gasta el filtre de forat gran.

 

Quan ja l'hem passada tota, afegim a la platera el sucre i ho barrejem bé. També afegim la ratlladura de llima (una llima va ser suficient).

 

 Hem de canviar el filtre i posar el disc amb el forats menuts, per tal de fer la segona passada. Els ingredients es barrejen i la ametla s'acaba de moldre.

 Açò ja pràcticament és torró, però per que quede perfecte li farem una tercera passada, que per estar ja tot ben mesclat es fa en un moment.

 Oh la la! Si els espaguettis foren aixina! Ja tenim el torró fet. Ara només cal posar-lo en una caixa forrada amb paper d'estraça per que vaja reposant i traent l'oli. Gastàrem una caixa de fusta que venia amb un vi.

 S'ha de tapar també amb paper per damunt i esperar 10-12 dies. Després es trau, es fan les racions i li posem un poquetet de canella en pols per arrematar-ho.